Dinàmica celeste |
Lleis de Kepler El descobriment de la llei de la gravitació Força central i Equació de la trajectòria
Encontres espacials Òrbita de transferència Encontre d'una sonda espacial amb Júpiter Òrbites de la mateixa Trajectòria d'un proyectil Moviment relatiu Caiguda d'un satel·lit en òrbita cap a la Terra Els anells d'un planeta Moviment sota una força central i una pertorbació |
Equacions del moviment | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Equacions del movimentLes lleis de Kepler descriuen el moviment dels planetes al voltant del Sol, sense indagar-ne les causes que produeixen el moviment. 1- Els planetes descriuen òrbites el·líptiques, i el Sol està en un dels focus. 2- El vector de posició de qualsevol planeta respecte del Sol agrana àrees iguals de l'el·lipse en temps iguals. 3- Els quadrats dels períodes de revolució son proporcionals als cubs dels semieixos de l'el·lipse. Les lleis de Newton no tan sols expliquen les lleis de Kepler sinó que prediuen altres trajectòries per als cossos celestes: les paràboles i les hipèrboles. En general, un cos sota l'acció de la força d'atracció gravitatòria descriuirà una trajectòria plana que és una cònica. Com ja s'ha comentat, les propietats central i conservativa de la força d'atracció entre un cos celeste i el Sol determinen un sistema de dues equacions diferencials de primer ordre, que quan s'expressen en coordenades polars condueixen a l'equació de la trajectòria, una cònica. El programa interactiu procedeix d'una altra manera: calcula les components de l'acceleració al llarg de l'eix X i al llarg de l'eix Y, i dóna lloc a un sistema de deus equacions diferencials de segon ordre. Un cos celest de massa m està sotmés a una força atractiva F la direcció de la qual és radial i apunta cap al centre del Sol; la massa del Sol és M. El mòdul de la força ve donat per la llei de la Gravitació Universal,
Si apliquem la segona llei de Newton i expressem l'acceleració com a derivada segona de la posició, ontenim un sistema de dues equacions diferencials de segon ordre
A partir de les condicions inicials (posició i velocitat inicial), el sistema de dues equacions diferencials es pot integrar si apliquem el procediment numèric de Runge-Kutta, per exemple.
Força central i conservativa
En la figura es mostra un cos que descriu una trajectòria el·líptica al voltant del centre de forces situat en un dels focus. La distància de màxim apropament és r1 i la de màxim allunyament r2. Les velocitates que du el cos en aquestes dues posicions extremes són v1 i v2, respectivament. La constància del moment angular i de l'energia permet relacionar aquestes quatre magnituds,
Es poden plantejar dos problemes:
S'anomena velocitat de escapament ve d'una partícula, que està a una distància r1 del centre de forces, a la velocitat que li hem de proporcionar per tal que arribe a l'infinit amb velocitat nul·la,
Podem expressar la velocitat v2 en terme de la velocitat d'escapament ve
La distància r2 al centre de forces l'obtenim a partir de la constància del moment angular
Moviment circular
Podem comprovar en la fórmula (1) que si el satèl·lit
segueix una òrbita circular, Exemple Establim un sistema d'unitats en el qual el producte GM val la unitat.
En el cas dels satèl·lits artificials que circumden la Terra o dels planetes del sistema Solar:
Coneguts r1 i v1 calculem r2 i v2.
El programa interactiu permet assajar les trajectòries seguides per cossos llançats des del mateix punt amb velocitats diferents, més grans o més petites que la que correspon al moviment circular.
ActivitatsEn la miniaplicació (applet) que conté aquesta pàgina es traçaran les trajectòries que descriuen els cossos celestes. Es comprovarà la constància de l'energia, es verificarà que el momente angular és constant en les posicions de màxima proximitat o de màxim allunyament i, finalment, es comprovarà la tercera llei de Kepler en mesurar el període i el semieix major de l'el·lipse. S'introdueixen la posició i la velocitat inicial del cos celest:
Es pitja el botó Comença. Es traça la trajectòria del mòbil i al mateix temps es mostra en la part esquerre de la miniaplicació (applet) com van canviant els valors de la posició i de la velocitat a mesura que transcorre el temps. Observarem que l'energia i el moment angular romanen constants. Es pitja el botó Pausa per a aturar el moviment; per exemple, quan el planeta passa per la posició més propera o més allunyada, per a mesurar el semieix major, la velocitat en aquesta posició i el semiperíode (la meitat del temps que tarda el cos celest en fer una volta completa). Es pitja el mateix botó, Continua, per a reanudar el moviment. Es pitja diverses vegades el botó Pas per a moure el cos pas a pas; així ens apropem a la posició que ens interesse. Quan s'ha completat una òrbita s'introdueix la velocitat inicial d'un nou cos sense canviar-ne la posició, i es pitja el botó Comença. La seua trajectòria es traça d'un color diferent. Finalment, es canvia la posició inicial x i s'introdueixen diversos valors de la velocitat Vy. Quan s'han acumulat unes quantes trajectòries es pitja en el botó Esborrar per a netejar l'àrea de treball de la miniaplicació (applet). Exercici
Introduïm la posició inicial del mòbil Rp i la velocitat inicial Vp, es tracen les posicions successives del planeta a intervals fixos de temps. Si pitgem en els botons Pausa i Pas es prendran les dades següents i es completarà una taula com la següent:
1- Anoteu en la primera i segona columna les condicions inicials introduïdes en els controls d'edició: la distància al periheli Rp i la velocitat Vp. 2- Anoteu en la quarta columna de la taula la distància a l'afeli, Ra. 3- Anoteu en la quinta columna de la taula la velocitat en l'afeli, Va. 4- Comproveu que (tercera i sexta columna de la taula) 6- Anoteu el període P, temps que tarda en fer una volta completa. Comproveu la tercera llei de Kepler (el quocient P2/a3 ha de ser aproximadament constant) en la darrera columna de la taula. |