Hem estat fent servir cada vegada més animacions basades
en Flash per tal d'il·lustrar continguts de Física. Aquesta
pàgina mena a algunes animacions que poden ser d'interès general.
Cada animació apareixerà en una finestra diferent de navegador.
El reproductor de Flash que s'hi necessita es pot descarregar sense cost de
http://www.macromedia.com/.
Classifiquem les animacions en les categories següents:
A més a més, s'ha preparat un tutorial breu sobre com fer servir Flash per a fer animacions de Física; conté còpies de pantalles i animacions de Flash incrustades. Pots veure'l en una finestra separada de navegador si fas clic ací. (Si vols aprendre a fer servir Flash, t'oferim un curs tic@'t en http://ticat.ua.es).
Llistem ací més de 80 animacions. N'hi ha de senzilles i de més complexes.
Les animacions més recents s'hi identifiquen amb la imatge
. Si no trobes l'animació que t'interessa, consulta també ací.
| Categoria | Títol | Descripció |
|---|---|---|
|
Caos
|
El mapa logístic mostra les bifurcacions dels nivells de població que precedeixen la transició al caos. | |
|
Caos
|
Veureu l'Atractor de Lorenz en règim caòtic regime, i el fareu girar. | |
|
Caos
|
Dos Sols fixos i un planeta. Les condicions inicials són controlables, i s'hi poden mostrar fins a 4 planetes diferents independents. Cal un ordinador amb potència de càlcul raonable. | |
Electricitat i Magnetisme |
Un circuit de cc senzill té una font d'alimentació de cc i una bombeta que fa llum.També s'hi mostra un sistema hidràulic en què l'aigua mou una tirbina. Es mostra que els dos sistemes són similars. | |
Electricitat i Magnetisme |
Il·lustració que representa un camp elèctric i les línies de camp. | |
Electricitat i Magnetisme |
Vibrador (sirena) senzill: consisteix en una bateria, una cinta metàl·lica flexible, un tros de ferro i un poc de filferro. | |
Electricitat i Magnetisme |
Una càrrega elèctrica fa un moviment harmònic simple i l'animació mostra les línies de camp elèctric que la rodegen. Requereix un ordinador amb una potència de càlcul raonable. | |
Electricitat i Magnetisme |
Animació 3 dimensional dels camps "llunyans" d'una càrrega que oscil·la. | |
Electricitat i Magnetisme |
Polarització circular generada a partir d'una ona electromagnètica polartizada linealment per una placa d'un quart d'ona. | |
Electricitat i Magnetisme |
Un objecte carregat i amb spin travessa un camp magnètic inhomogene. L'animació també es fa servir per a discutir l'experiment de Stern-Gerlach. | |
Electricitat i Magnetisme |
Un objecte carregat i amb spin travessa un conjunt de 3 imants que fan, cadascun, un camp magnètic inhomogeni. L'animació també es fa servir per a discutir l'experiment de Stern-Gerlach. | |
Mecànica clàssica |
Animació senzilla que mostra la diferència entre la distància i el desplaçament.
|
|
Mecànica clàssica |
Cinemàtica 1-dimensional d'un cos que pateix acceleració constant. Inclou
una integració visual de l'acceleració i gràfiques de velocitat, i una diferenciació visual dels gràfics de posició i de velocitat. |
|
Mecànica Clàssica |
Un cotxe que té velocitat inicial no nul·la i acceleració constant però variable a voluntat. |
|
Mecànica Clàssica |
2 boles cauen a prop de la superfície de la Terra sota la influència de la gravetat.
Pot modificar-se la velocitat horitzontal d'una de les boles. |
|
Mecànica Clàssica |
Il·lustració de la Relativitat Galileana mitjançant el seu exemple de deixar caure una pilota des del pal d'un vaixell de vela. |
|
Mecànica Clàssica |
Disparem un projectil i ignorem la resistència de l'air. Poden ajustar-se l'altura i angle inicials. |
|
Mecànica Clàssica |
Exploració visual de la cinemàtica del moviment de projectils. |
|
Mecànica Clàssica |
Demostració d'aula clàssica. Si és possible, millor feu la demostració en viu, i després doneu aquesta animació als estudiants per a repassar-la. |
|
Mecànica Clàssica |
Dues boles llisquen per dues vies diferents de poca fricció a prop de la superfície de la Terra. Cal predir quina arribarà primer a la meta. Aquest problema és difícil per a molts estudiants primerencs de física. |
|
Mecànica Clàssica |
L'animació anterior de "Carreres de Boles" sovint provoca entre els estudiants dissonàncies cognitives i rebuig en estudiants primerencs. Alguns creuen que en canviar les boles per esquiador(e)s, com fem ací, ajuda a aclarir la situació. Tanmateix, cal fer servir en primer lloc la "Carrera de Boles". |
|
Mecànica Clàssica |
Col·lisions elàstiques i inelàstiques sobre un carril d'aire, amb masses diferents del carret que fa de blanc. |
|
Mecànica Clàssica |
Petita animació del bressol de Newton, també conegut com a Boles de Newton. | |
Mecànica Clàssica |
Animació senzilla per il·lustrar la llei de Hooke. | |
Mecànica Clàssica |
Un sistema de coordenades inusual per descriure el moviment circular. | |
Mecànica clàssica |
Una massa es mou en cercle en un pla vertical. Mostrem el pes i la força que fa la tensió de la corda. | |
Mecànica clàssica |
Mostra el pes, la força deguda a la tensió i la força total exercida sobre la bola d'un pèndol. | |
Mecànica Clàssica |
Animació senzilla que segueix el moviment d'un punt sobre un disc que roda. | |
Mecànica Clàssica |
La direcció del vector velocitat angular donada per la regla de la mà dreta o el descargolador (o llevataps). (També s'hi enllaça des de la secció de Vectors). | |
Mecànica Clàssica |
Animació senzilla de la direcció del vector velocitat angular. | |
Mecànica Clàssica |
Roques que rullen i tors que llisquen sobre superfícies. | |
Mecànica Clàssica |
Animació senzilla d'una baldufa que gira i amb un moviment de precessió. | |
Mecànica Clàssica |
Mostra que una component del moviment circular uniforme fa un moviment harmònic simple. | |
Mecànica Clàssica |
Il·lustra i compara el moviment harmònic simple d'una molla i d'un cilindre buit que oscil·la. | |
Mecànica Clàssica |
El factor d'esmortiment es pot variar fins al valor màxim relatiu 100, que correspon a l'esmortiment crític. | |
Mecànica Clàssica |
Un oscil·lador harmònic sotmés a una força harmònica. Es poden modificar la freqüència i el factor d'esmortiment de l'oscil·lador. | |
Mecànica Clàssica |
Dos pèndols simples connectats per una molla. Es pot modificar la massa d'un dels pèndols. Dins dels errors matemàtics d'arrodoniment, per a una resolució d'un píxel de la pantalla i una velocitat de 12 imatges per segon, l'animació és correcta, no és una aproximació. | |
Mecànica Quàntica |
Excitació per fotons i emissió de fotons per a un electró de l'àtom d'hidrogen, segons el model de Bohr. | |
Mecànica Quàntica |
Visualitzem l'àtom d'hidrogen atom, que consisteix en un electró en òrbita al voltant d'un protó. Es pot imaginar l'electró com una partícula o, des d'un altre punt de vista, com una distribució de p robabilitat. La realitat no es correspon a cap de les dues formes de veure'l, més aviat n'és una composició. | |
Mecànica Quàntica |
El famós "experiment de Feynman de la doble escletxa" per a electrons. Un canó llança electrons d'un en un i observem on van arribant a la pantalla. | |
Mecànica Quàntica |
Il·lustra la Complementarietat mitjançant l'experiment de la doble escletxa. Observem, bé com a partícula o bé com a ona, el recorregut de l'electró que ix d'un canó i va cap a la pantalla d'observació. | |
Mecànica Quàntica |
Fins a 3 filtres de Stern-Gerlach amb orientacions controlades per l'usuari es col·loquen en un feix d'electrons. | |
|
Miscel·lània
|
Es mostra un pistó que comprimeix una mostra de gas. En reduir-se el volum de gas, la densitat augmenta i, per tant, també la pressió. | |
Miscel·lània |
S'il·lustra que la derivada de la funció sinus és la funció cosinus. | |
Miscel·lània |
S'il·lustra que l'àrea d'un cercle és el límit de la suma de les àrees dels triangles interiors quan el nombre de triangles tendeix a infinit. | |
Miscel·lània |
S'il·lustra el significat del signe integral i s'inclou un example. | |
| Simulem experiments de dispersió nuclear mitjançant petites boles que són dispersades per un blanc. Aquest experiment es fa en el laboratori de primer curs de física de la Univ. de Toronto. | ||
Nuclear |
Desintegració de 500 àtoms d'un element fictici, Balonium.
La simulació fa servir un procés aleatori tipus Monte Carlo per simular les desintegracions. |
|
Nuclear |
Il·lustració senzilla de producció i anihilació de parells electró-positró. | |
|
Nuclear
|
S'il·lustren els 3 models principals pels quals interaccionen els raigs X amb la matèria.. | |
|
Ones |
S'il·lustra el signe del terme temporal per a ones viatgeres que es mouen d'esquerra a dreta o de dreta a esquerra. | |
Ones |
Quan una ona es reflecteix en una barrera la fase s'inverteix. Així es comporten les ones transversals i també l'aspecte de desplaçament d'una ona longitudinal. | |
Ones |
Una ona es reflecteix avant i arrere entre dues barreres, i dóna origen a una ona estacionària. | |
Ones |
Mostrem les primeres 3 ones estacionàries per al cas de nodes en els dos extrems. Les freqüències de les ones són proporcionals a la inversa de la longitud d'ona. | |
Ones |
Mostrem les primeres 3 ones estacionàries per al cas d'un node en un dels extrems i un antinode en l'altre. Les freqüències de les ones són proporcionals a la inversa de la longitud d'ona.. | |
Ones sonores |
Il·lustrem els batecs entre 2 oscil·ladors de freqüències gairebé idèntiques. | |
Ones sonores |
Il·lustrem l'efecte Doppler classic, amb ones sonores. | |
Ones sonores |
Un diapasó petit produeix una ona sonora. | |
Ones sonores |
Animació que mostra molècules d'aire en vibració; cada molècula "força" a la que té a la seua dreta. Es fa servir per a il·lustrar que quan l'ona de desplaçament està en un màxim aleshores la densitat de les molècules, i per tant l'ona de pressió, està en un mínim, i vice versa. | |
Ones sonores |
Introducció molt breu de la física i la psicofísica de la música, amb èmfasi en el temperament, la relació entre notes. | |
|
Òptica
|
S'il·lustra que quan un espill gira un angle determinat, el raig reflectit gira un angle doble. | |
Òptica |
S'il·lustra la reflexió i la refracció, així com la reflexió total interna. | |
|
Òptica
|
Traçat de raigs per a una lent fina i formació d'una imatge real d'un objecte. | |
|
Òptica
|
Simulació d'un banc d'òptica amb una font de llum, un objecte, una lent prima i una imatge. La pantalla que mostra la imatge es pot moure. | |
Oscil·loscopi |
Mostra l'efecte de modificar el control de la base de temps sobre la pantalla de l'oscil·loscopi. No hi ha voltatge d'entrada. | |
Oscil·loscopi |
Mostra l'efecte de modificar el control de la base de temps sobre la pantalla, quan hi ha un voltatge d'entrada que varia amb el temps. | |
Oscil·loscopi |
Mostra l'efecte de modificar el control de la base de temps sobre la pantalla, quan hi ha un voltatge d'entrada que varia amb el temps i que té una freqüència elevada. | |
Oscil·loscopi |
Mostra l'efecte sobre la pantalla quan es modifica el control de voltatge . | |
Oscil·loscopi |
Mostra l'efecte sobre la pantalla de modificar el nivell de dispar. | |
Pàlmer: Cargol micromètric |
Animació senzilla de com fer servir un micròmetre per tal de mesurar el gruix d'un llapis. | |
Pàlmer: Cargol micromètric |
Permet controlar la posició del micròmetre, i en fer clic al botó s'hi mostra la lectura. | |
Relativitat |
Analogia senzilla amb dos nadadors, que permet analitzar l'experiment de Michelson-Morley. | |
Relativitat |
Demostrem que el fenomen de la dilatació temporal de la Teoria Especial de la Relativitat és conseqüència necessària de la idea que la velocitat de la llum és la mateix per a tots els observadors. | |
Relativitat |
Una demostració guiada sobre per què la contracció relativista de longituds ha de ser conseqüència de l'existència de la dilatació temporal. | |
Relativitat |
Mostrem mitjançant una sèrie d'animacions que la contracció relativista de longituds és invisible. | |
Relativitat |
Mostrem com la naturalesa relativa de la simultaneïtat de dos esdeveniments és conseqüència necessària de l'existència de la contracció de longituds. | |
Relativitat |
Hi ha diverses maneres d'aproximar-se a aquesta "paradoxa" clàssica. Ací la discutim com a exemple de l'efecte Doppler relativista. | |
Relativitat |
El que va començar com una animació del pèndol de Foucault Pendulum s'ha generalitzat per il·lustrar el Principi de Mach. | |
Vectors |
Demostració gràfica senzilla de la suma de 2 vectors. També s'hi mostra que la suma de vectors és commutativa. | |
Vectors |
Demostració gràfica senzilla de la suma de 3 vectors. També s'hi mostra que la suma de vectors és associativa. | |
Vectors |
Demostració gràfica senzilla que la substracció de 2 vectors és el mateix que la suma del primer vector al segon, quan s'ha canviat el signe del segon. | |
Vectors |
Demostració senzilla que per afegir 2 vectors numèricament només cal afegir-ne les components cartesianes. | |
|
Vectors
|
Animació senzilla animation de vectors unitaris i d'addició de vectors. | |
Vectors |
Demostració senzilla de la relació entre el producte escalar de 2 vectors i l'angle que formen. | |
Vectors |
Direcció del vector velocitat angular segons la regla de la mà dreta (o del llevataps o descargolador). S'arriba també a aquesta animació des de la secció de Mecànica clàssica. | |
Vectors |
Es mostra la direcció del producte vectorial de 2 vectors. La magnitud que s'hi mostra és correcta, però no se'n parla. |
Aquestes animacions les ha escrit David M. Harrison, Dept. de Física, Univ. de Toronto , harrison@physics.utoronto.ca. Hi tenen copyright © 2002 - 2006 David M. Harrison.
![]()
Aquest treball es llicencia sota una Creative Commons License.
Si desitges copiar una animació al teu servidor o lloc web convé que sàpigues que en tots els casos el nom de l'arxiu de l'animació és el mateix que el nom de l'arxiu html que l'enllaça, llevat que l'extensió de l'arxiu és .swf en lloc de .html. Per tant, des de Netscape o Mozilla pots fer servir Guardar com... per guardar l'arxiu html. Aleshores has de canviar manualment la URL de manera que acabe en .swf en lloc de .html, prémer Entrar i fer servir Guardar com... per guardar l'arxiu swf. Les usuàries i els usuaris d'Internet Explorer hauran d'esborrar el nom complet de l'arxiu, de manera que la URL acabe amb el nom del directori; aleshores, en prémer Entrar apareixeran els noms dels arxius que hi ha en el directori i podran fer clic amb el botó dret sobre el nom de l'arxiu swf desitjat i triar Guardar destinació com....
M'agradaria saber si t'has baixat una o més de les meues animacions; t'agrairé que m'envies un correu electrònic a harrison@physics.utoronto.ca. (Si l'escrius en català, envia una còpia també a aquesta adreça: agm@ua.es).
Aquest índex a les animacions es va canviar el 10/XI/2005 a les 13:15:29 (UTC).
(Traduït per Marisa Cano-Villalba i Albert Gras-Martí. Per tot allò que es referisca a la traducció escriviu a les adreces indicades en http://ticat.ua.es o a agm@ua.es).